Sóc una persona molt curiosa, m'encanta investigar, conèixer coses noves, llegir curiositats… Sé que alguns de vosaltres sou com jo, perquè ens han arribat diversos missatges a través de les nostres xarxes socials preguntant-nos quina és la manera correcta d'escriure el nom de les nostres estimades menorquines: avarca? abasta? o fins i tot albarca? Hem decidit, doncs, dedicar el post d'avui a aclarir aquest assumpte.
Les sandàlies d'estiu típiques de Menorca, les avarques menorquines, mal anomenades eivissenques, tenen l'origen al món rural de l'illa. Antigament, el paisatge rocós de Menorca feia necessari un calçat resistent i flexible per als pagesos i picapedrers, que elaboraven les seves sabates amb la pell i el cautxú de què disposaven, que no era altre que el reutilitzat dels pneumàtics quan aquests ja no servien per als vehicles.
No obstant això, hi ha nombroses variants de l'abast a Espanya, anomenades “albarques” o “abarques”, i es podria dir que són una de les formes més antigues de calçat del nostre país. La majoria s'utilitzen només com a calçat tradicional per a representacions folklòriques. Aquí us en detallem algunes:
- Albarca basca : realitzada en cuir cru, és un calçat més tancat que cobreix amb una sola peça la planta, dits, laterals i taló del peu. Té la peculiaritat d'estar tancada per un arrufat a manera de bossa, amb una tira de cuir o cordill de qualsevol material, que també s'entrellaça sobre l'empenya i el panxell. Font: Wikipedia
- Calçaera : és una de les albarques més antigues, primitives i tosques de totes les que es coneixen actualment. Van ser d'ús estès al Sistema Central, des de la província de Càceres a la Serra Nord de Madrid. Amb especial difusió a la Província d'Àvila, la calçaera consisteix en una peça rectangular de cuir de vaca (antany cru), amb una sèrie de forats disposats als laterals del peu que es lligaven utilitzant un cordó de cuir, budell d'ovella, cànem, lli o fins i tot escorça de torvisquera .
- Albarca de roda : és una de les més conegudes a tota la península, sobretot al sud de la cornisa cantàbrica. Aquesta albarca és de sola de pneumàtic reciclat, i tanca sobre els dits fins a la meitat de l'empenya. Compte amb una peça en el zancajo o taló. Es tanca amb una altra tira per sobre de l'empenya, subjectada amb sivella. Els materials utilitzats sobre la sola poden ser des de cuir fins a material plàstic. En origen, aquesta sandàlia es feia íntegrament en cuir. Aquest tipus d'albarca "tancada" a partir de sola de pneumàtic es va començar a generalitzar al primer i segon quart del segle XX amb la proliferació de l'automòbil i les motocicletes, essent especialment utilitzada a la postguerra. Es caracteritzen per la seva flexibilitat, pel econòmic de la seva manufactura i per la resistència i durabilitat de la sola.
L' Avarca de Menorca
No obstant, la que més ha perdurat en el temps per la seva adaptació a la moda i les necessitats del públic és la icònica avarca menorquina. La seva popularitat va fer que ràpidament sorgissin imitadors de la mateixa, per la qual cosa es van prendre mesures per a la seva protecció i el 2010 el Consell Insular de Menorca va aprovar el reglament i va registrar la marca Avarca de Menorca.
D'aquesta manera, encara que la RAE (Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua) defineixi el concepte “abasta” com a “calçat de cuir o cautxú que cobreix només la planta dels peus i s'assegura amb cordes o corretges sobre l'empenya i el turmell”, la paraula “avarca” també és correcta, ja que compta amb indicació geogràfica protegida que permet la utilització.
Així que, com veieu, les tres formes, avarca, abasta i albarca són correctes, però per referir-nos a la nostra estimada Avarca de Menorca el millor és utilitzar el terme com acabeu de llegir, AVARCA.
Esperem que us hagi agradat i hagi satisfet la vostra curiositat!